L'últim crit va ser el d'una dona. El noi, tot i estar realment cansat, va començar a córrer dificultosament per l'únic camí que li deixava entreveure l'espès fullatge. Al cap de vint minuts corrent, el noi va veure com l'ocell cridava desesperadament, presa del dolor que li causava estar-se cremant mentre volava, ja que estava en flames. El noi dels cabells rossos va continuar amb la seva carrera pel bosc, buscant la persona que va proferir aquell crit tan terriblement esglaiador.
Després d'haver recorregut tot el bosc, el noi va arribar, a la fi, a una clariana. Asseguda en un arbre caigut, hi havia una dona que desplomava el pobre ocell. La dona va pensar que era mort, va posar-li gasolina i el va encendre, i l'ocell va remuntar el vol, en flames. La dona va xisclar per l'ensurt. L'ocell va ser devorat pel foc, i ara només en quedaven despulles.
Imatge extreta d'aquest lloc
